Just acabam de parlar de dones i d'hetaires a la classe de 2n quan m'he trobat per la xarxa amb aquest article que reprodueixo literalment:
María Sauar | Madrid www.lasprovincias.es 27/11/2011
Isabel Martín, autora de 'La curandera de Atenas', repasa la vida de estas mujeres refinadas y cultas.
En el fondo, todos seguimos siendo griegos, todos compartimos unos valores que nacieron hace más de dos mil quinientos años en una pequeña ciudad de apenas trescientos mil habitantes.
"Las hetairas eran quizás las mujeres más libres de la Grecia clásica". Quien así habla es Isabel Martín, autora de 'La curandera de Atenas', novela que acaba de aparecer en bolsillo a cargo del sello Booket. En su libro, Martín recrea la historia de una mujer que, por diversos avatares, llega a ser curandera y hetaira. Su libro es una buena ocasión para hablar de la mujer y el sexo en la Grecia del Pericles.
Les debemos a los griegos las matemáticas, la astronomía, el pensamiento filosófico, el teatro, la democracia y un largo etcétera de logros sociales y científicos. Pero también les debemos la cultura del hedonismo, del disfrute de la vida, del gusto por la fiesta, la juerga y el sexo, un legado que Occidente ha conseguido mantener a pesar de los múltiples y reiterados intentos del poder civil y religioso por reprimirlo. "En el fondo, todos seguimos siendo griegos, todos compartimos unos valores que nacieron hace más de dos mil quinientos años en una pequeña ciudad de apenas trescientos mil habitantes. Atenas desarrolló una sociedad sorprendente que brilló como una supernova para consumirse después dejando un legado que ha perdurado a lo largo de los siglos", explica Martín.
Us recomano també la lectura de l'article "La sexualidad desenfrenada de la antigua Grècia" del bloc Ovejas Eléctricas.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dona. Mostrar tots els missatges
divendres, 9 de desembre del 2011
dimarts, 2 de març del 2010
La dona
Aprofitant que el dia de la dona està a punt de celebrar-se, us deixo per a la reflexió uns paràgrafs extrets de diversos autors grecs.
De tot el que té vida i pensament, nosaltres, les dones, som l’ésser més desgraciat. Començam per haver de comprar un marit amb dispendi de riqueses i prendre un amo del nostre cos, i aquest és el pitjor dels mals: i la prova decisiva resideix prendre’n un de dolent o un de bo. A les dones no els dóna bona fama la separació del marit i tampoc no poden repudiar-lo (...). Un home, quan li resulta fastigós viure amb els seus, surt fora de casa i calma el disgust del seu cor anant a veure algun amic o company. Nosaltres, però, hem de mirar necessàriament un sol ésser. Diuen que vivim a casa una vida exempta de perills, mentre ells lluiten amb la llança. Necis! M’estimaria més anar a la guerra tres vegades que parir una sola.
Eurípides, Medea, 230-251
Oh, Zeus, per què portares a la llum del sol per als homes aquesta calamitat ambigua, les dones, (...)Vet aquí l’evidència que la dona és un gran mal: el pare que les ha engendrat i criat els dóna una dot i les estableix en una altra casa per lliurar-se d’un mal.
Eurípides, Hipòlit, 616 i ss
La dona només ha de parlar amb el marit i per boca del marit i no ha de lamentar-se.
Plutarc, Preceptes conjugals
Subscriure's a:
Missatges (Atom)