La infantesa d'Atalanta: l'óssa i els caçadors
λόγος οὗτος Ἀταλάντης. ταύτην ὁ πατὴρ γενομένην ἐξέθηκεν:
ἔλεγε γὰρ οὐ θυγατέρων ἀλλ᾽ ἀρρένων δεῖσθαι. ὁ δὲ οὐκ ἀπέκτεινεν,
ἐλθὼν δὲ ἐπὶ τὸ Παρθένιον ὄρος ἔθηκε πηγῆς πλησίον.
ὕστερον ἄρκτος ὑπὸ κυνηγετῶν ἀφῃρημένη τὰ ἑαυτῆς βρέφη ἧκε.
ἔλεγε γὰρ οὐ θυγατέρων ἀλλ᾽ ἀρρένων δεῖσθαι. ὁ δὲ οὐκ ἀπέκτεινεν,
ἐλθὼν δὲ ἐπὶ τὸ Παρθένιον ὄρος ἔθηκε πηγῆς πλησίον.
ὕστερον ἄρκτος ὑπὸ κυνηγετῶν ἀφῃρημένη τὰ ἑαυτῆς βρέφη ἧκε.
εἶτα ἡσθεῖσα τῷ βρέφει ἐθήλασεν αὐτό, καὶ τροφὸς ἐγένετο.
ταύτην οἱ κυνηγέται παρεφύλαττον, ἀπελθούσης
κατά τε ἄγραν καὶ νομὴν τῆς ἄρκτου, τὴν Ἀταλάντην
ταύτην οἱ κυνηγέται παρεφύλαττον, ἀπελθούσης
κατά τε ἄγραν καὶ νομὴν τῆς ἄρκτου, τὴν Ἀταλάντην
ὑφείλοντο, καλουμένην τοῦτο οὐδέπω: αὐτοὶ γὰρ ἔθεντο αὐτῇ τὸ ὄνομα.
καὶ ἐτρέφετο ὑπ᾽ αὐτοῖς .
κατὰ μικρὸν μετὰ τῆς ἡλικίας ἀνέτρεχε: καὶ ἤρα παρθενίας καὶ
τὰς τῶν ἀνδρῶν ὁμιλίας ἔφευγε καὶ ἐρημίαν ἐπόθει.
κατὰ μικρὸν μετὰ τῆς ἡλικίας ἀνέτρεχε: καὶ ἤρα παρθενίας καὶ
τὰς τῶν ἀνδρῶν ὁμιλίας ἔφευγε καὶ ἐρημίαν ἐπόθει.
Claudi Elià, Història vària 13,1
car deia que no necessitava famelles sinó mascles. Però no la va matar,
havent anat al mont Parteni la va deixar prop d'una font.
Més tard una óssa separada de les seves cries va arribar-hi. Després,
complaguda amb la criatura la va alletar, i va esdevenir la seva dida.
Els caçadors la vigilaven, i quan l'óssa va partir per caçar i alimentar-se,
van substraure Atalanta, que encara no s'anomenava així:
ells doncs li van posar el nom, i va ser criada per ells.
A poc a poc anava creixent amb l'edat: volia ser verge,
evitava la companyia dels homes i desitjava la solitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada