dimecres, 31 de març de 2010

FÚRIA DE TITANS


Fa uns dies que vam anar al cinema, per veure Percy J y el ladrón del rayo, i ja hi tornem. Ara toca l'última versió de Furia de titanes. Per tal de recordar la història de Perseu copio literalment les paraules de Carlos García Gual, extretes de seva Introducción a la mitologia griega, Alianza Editorial:

Nacido de Dánae y de Zeus (que llegó hasta la encerrada princesa en forma de lluvia de oro), tras haber escapado del mar (adonde su abuelo Acrisio, rey de Argos, lo había arrojado con su madre en un arca claveteada), el héroe se dirige a la aventura lejana e imposible. Como auxiliares mágicos le protegen Atenea, Hermes y las Ninfas.Le ofrecen para su viaje unas sandalias con alas, un casco que hace invisible a su portador, una hoz de acero y un zurrón para guardar la cabeza de la Gorgona. Para llegar hasta ella, Perseo debe informarse del camino, e interroga a las tres Grayas, situadas en los confines del Atlas; les roba su único diente para hacerles revelar el secreto paradero de las terribles diosas. Luego con sus apoyos mágicos llega hasta el remoto refugio de las Gorgonas y, protegiéndose con su escudo de la mirada petrificante de Medusa, dirigido por Atenea, le rebana el pescuezo. Y escapa de la persecución de las otras hermanas mediante el casco que lo hace invisible. Más allá mata al terrible dragón marino que asediaba el reino de los padres de Andrómeda y salva a la princesa, con la que se desposa. Vuelve a Sérifos a rescatar a su madre del acoso de Polidesctes, a quien convierte en piedra, con todos sus cortesanos, con sólo sacar del zurrón la cabeza de Medusa (...) Después devolvió a los dioses los objetos maravillosos, y disfrutó del trono de Argos y del final feliz.

diumenge, 7 de març de 2010

Una mica de gramàtica

El Participiogriego
View more presentations from Isra.
">

L'objectiu del bloc no era, no és, l'estudi de qüestions gramaticals, però he pensat que aquesta presentació us podia ser útil.

Descobreix a qui no hi és

Anem dia a dia recordant escenes mitològiques estudiades el curs anterior. Divendres passat li va tocar al Judici de Paris; de qui es tracta avui?

divendres, 5 de març de 2010

Endevina



Quin de vosaltres serà el primer en reconèixer aquest episodi de la mitologia?

Del teatre grec al romà


Ja en sabeu molt del teatre grec. Ara veureu la seva evolució fins al teatre romà.

dimarts, 2 de març de 2010

Cinema i mitologia

Una vegada més els déus han baixat de l'Olimp i s'han barrejat amb nosaltres, els mortals. Ja els heu vist? Si no és el cas, podeu fer boca amb aquest trosset de la pel·lícula Percy Jackson y el ladrón del rayo, adaptació del primer llibre de la saga Percy Jakson y los dioses del Olimpo, de l'escriptor Rick Riordan.




Podeu assabentar-vos de més coses sobre la pel·lícula llegint aquesta entrevista feta als actors Pierce Brosnan i Logan Lerman.

La dona


Aprofitant que el dia de la dona està a punt de celebrar-se, us deixo per a la reflexió uns paràgrafs extrets de diversos autors grecs.
De tot el que té vida i pensament, nosaltres, les dones, som l’ésser més desgraciat. Començam per haver de comprar un marit amb dispendi de riqueses i prendre un amo del nostre cos, i aquest és el pitjor dels mals: i la prova decisiva resideix prendre’n un de dolent o un de bo. A les dones no els dóna bona fama la separació del marit i tampoc no poden repudiar-lo (...). Un home, quan li resulta fastigós viure amb els seus, surt fora de casa i calma el disgust del seu cor anant a veure algun amic o company. Nosaltres, però, hem de mirar necessàriament un sol ésser. Diuen que vivim a casa una vida exempta de perills, mentre ells lluiten amb la llança. Necis! M’estimaria més anar a la guerra tres vegades que parir una sola.
Eurípides, Medea, 230-251

Oh, Zeus, per què portares a la llum del sol per als homes aquesta calamitat ambigua, les dones, (...)Vet aquí l’evidència que la dona és un gran mal: el pare que les ha engendrat i criat els dóna una dot i les estableix en una altra casa per lliurar-se d’un mal.
Eurípides, Hipòlit, 616 i ss

La dona només ha de parlar amb el marit i per boca del marit i no ha de lamentar-se.
Plutarc, Preceptes conjugals