dijous, 28 d’abril de 2016

Olimpíada de traducció de textos grecs


La infantesa d'Atalanta: l'óssa i els caçadors

λόγος οὗτος  Ἀταλάντηςταύτην  πατὴρ γενομένην ἐξέθηκεν:
ἔλεγε γὰρ οὐ θυγατέρων ἀλλ᾽ ἀρρένων δεῖσθαι δὲ  οὐκ ἀπέκτεινεν,
ἐλθὼν δὲ ἐπὶ τὸ Παρθένιον ὄρος ἔθηκε πηγῆς πλησίον 
ὕστερον ἄρκτος ὑπὸ κυνηγετῶν ἀφῃρημένη τὰ ἑαυτῆς βρέφη ἧκε.
εἶτα  ἡσθεῖσα τῷ βρέφει ἐθήλασεν αὐτόκαὶ  τροφὸς ἐγένετο
ταύτην οἱ κυνηγέται παρεφύλαττονἀπελθούσης  
κατά τε ἄγραν καὶ νομὴν τῆς ἄρκτουτὴν Ἀταλάντην
 ὑφείλοντοκαλουμένην τοῦτο οὐδέπωαὐτοὶ γὰρ ἔθεντο αὐτῇ τὸ ὄνομα
καὶ ἐτρέφετο ὑπ᾽ αὐτοῖς 
κατὰ μικρὸν  μετὰ τῆς ἡλικίας ἀνέτρεχεκαὶ ἤρα παρθενίας καὶ 
τὰς τῶν ἀνδρῶν ὁμιλίας ἔφευγε καὶ ἐρημίαν ἐπόθει.

Claudi Elià, Història vària 13,1

Aquesta és la història d'Atalanta. El pare la va abandonar quan va néixer:
car deia que no necessitava  famelles sinó mascles. Però no la va matar, 
havent anat al mont Parteni la va deixar prop d'una font. 
Més tard una óssa separada de les seves cries va arribar-hi. Després, 
complaguda amb la criatura la va alletar, i va esdevenir la seva dida. 
Els caçadors la vigilaven, i quan l'óssa va partir per caçar i alimentar-se, 
van substraure Atalanta, que encara no s'anomenava així: 
ells doncs li van posar el nom, i va ser criada per ells. 
A poc a poc anava creixent amb l'edat: volia ser verge, 
evitava la companyia dels homes i desitjava la solitud.