divendres, 17 de juny de 2011

QUINS ESTUDIS TENEN MÉS SORTIDA?

Molt sovint els alumnes em plantegen aquesta qüestió o aquesta es troba en el fons de les seves indecisions quan han de triar itineraris i optatives. I la situació econòmica que estem vivint – des de fa anys, no ens enganyem - agreuja els seus dubtes. Hi cal afegir la deriva en matèria d’educació que venim patint, la única conseqüència de la qual gairebé és la rebaixa en el nivell d’exigència i la proscripció de qualsevol hàbit d’esforç. I darrerament a més assistim a la creació de noves assignatures, que suposadament seran la panacea per a l’obligatòria formació en allò que el mercat laboral va a demanar, i de pas els pengen l’espasa de Dàmocles perquè la por faci més atabalada la decisió. Bona prova d’això és el recent esborrany que modifica el Real Decret pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims a l’ESO, - recomano fixar-se als curiosos itineraris proposats per a 4t, a l’Article 1, 2 -.
Però, no ens enganyem, no hi ha fórmula màgica. En general la vida real exigeix esforç constant i costosa formació, - no titulacions estrella que suposadament aplanen el camí -, i a més una ment assenyada, reflexiva i que analitzi adequadament el món que l’envolta a cada moment, sense deixar-se emportar per cants de sirenes. I això només, repeteix, només s’aconsegueix amb el treball personal de l’alumne guiat pel professor. Però què tenim ara en les aules? Certament el món ha canviat, però no tant com ens volen fer creure, i això ha servit de disculpa per a successius (i fracassats) assaigs d’innovació educativa – per cert, sense ´suficient dotació econòmica – que deixen alumnes pèssimament formats i docents desesperats. La rebaixa de l’exigència a tots els nivells, com comentava més amunt, ha transformat les nostres aules literalment en gàbies de micos – totalment a l’ESO i ja molt generalitzadament a Batxillerat – on els alumnes s’avorreixen a l’espera d’un espectacle que mai pot arribar i el professor fa cabrioles per captar la seva atenció, i aconseguint només això ja es pot donar per satisfet. El descens de la formació és tal que hem arribat a tenir autèntics analfabets funcionals, joves que són incapaços d’entendre la seva pròpia llengua, un exemple: en aquests dies comprovo perplexa com els meus alumnes de 4t – uns al•lots que estan més bé per damunt de la mitjana i tenen a prou interès pels estudis -, no aconsegueixen entendre qüestions senzilles sobre el contingut d’uns poemes en castellà o que necessiten que els expliqui els exercicis del quadern, quan no estan enunciats exactament amb les mateixes paraules que al llibre de text, demanant una traducció al seu propi idioma en un registre summament simple. El terrible és que fa sis anys aquestes mateixes qüestions no plantejaven tant de problemes.
Paral•lelament a la pèssima formació en Llengua, els professors de Llengües Clàssiques comprovem a més un descens alarmant en el nombre d’alumnes que estudien Grec i Llatí, bona prova de la dolenta orientació que reben, perquè constantment s’insisteix a la necessitat de dominar anglès i altres llengües, però s’accepta amb la major naturalitat que els alumnes anomenats de lletres prefereixin estudiar Matemàtiques o Economia, al•legant que tenen més “sortides”, tot i que després no són així – però això ho comprovaran al final dels seus estudis, quan no hi hagi remei -. I alguns professors agreugen la situació amb miops i pèssimes consells, com el d’una de matemàtiques, que obliga a estudiar-les a qui vulgui fer periodisme, al•legant que “així sabran llegir una gràfica”, quan està clar que per a un periodista és imprescindible el domini de la paraula i el pensament, sobretot per a la interpretació- no només la lectura de dades -, com pot veure’s en el pla d’estudis d’aquesta titulació. Altre exemple de curtes mires i de què els coneixements “mondos y lirondos” en Economia no serveixen, és el d’altra professora que anomena” bache” a la crisi sistèmica que patim: després de les primeres retallades salarials patides l’any passat, donava per segur que aquest present es compensarien sense majors problemes, i encara s’ho creu, em tem.
Al món que està resultant d’aquestes transformacions el mercat laboral experimenta uns canvis radicals i dramàtics per a Espanya, ho podem comprovar a l’article “Preparando el terreno”, escrit per l’economista S. Niño Becerra – el qual sí en sap, d’economia -. Precisament aclareix, per si no ho veiem nítidament a diari, que “cualquier actividad que pueda realitzar una màquina o un obrero infrapagado – seguramente en un país emergente o tercermundista -, no tendrá salidas en el nuestro”. Si un alumne de les anomenades lletres, que no té una sòlida formació en ciències, fa la tonteria –llevat de casos molt puntuals – de deixar Llatí o Grec per Matemàtiques o Economia, està renunciant a la formació que el farà únic i imprescindible al seu camp, el del raonament i el domini del llenguatge, aquell en el qual els avenços tecnològics no el van a fer prescindible, perquè no és un treball mecànic.
Un altre argument a favor de l’estudi del Grec i el Llatí és que, malgrat la rebaixa general de continguts que han patit totes les assisnatures, aquestes segueixen mantenint quasi el mateix nivell de l’antic batxillerat de BUP i COU: de fet les anàlisis sintàctiques que realitzen els meus alumnes en 2n de Batxillerat són –sorprenguin-se’n! – més complexes que aquells que fan en la pròpia llengua. Quina n’és la conseqüència? Que estaran millor preparats i això només pot ser bo per a ells, tot i que ara prevalgui l’interès per allò fàcil i immediat, allò suposadament “pràctic”: les Matemàtiques de Batxillerat no “serveixen per a tot” a un alumne de lletres, i ho dic sense vergonya perquè les he estudiat.

I vaig a ser molt pràctica. Aquestes són les meves respostes a la pregunta de l’encapçalament:
Quins estudis tenen més sortida?

1. No existeixen “los chollos”: hi ha multitud de sortides, però és difícil trobar-les. I ningú pot respondre per tu. Només tindrà sortida per a tu allò en què puguis desenvolupar les teves capacitats, i aquestes només les descobriràs tu i quan, després d’anys d’estudi i esforç, hagis comprovat per tu mateix quin camp és el millor. Així que acostuma’t a ser reflexiu i observador.
2. En qualsevol camí que triïs has de tenir ben present que hauràs d’esforçar-te per aconseguir els millors resultats, ser dels millors, perquè d’això dependrà que tinguis més possibilitat d’aconseguir una feina. I sempre cal fugir de les assignatures o els estudis “fàcils” o “ràpids”, en els quals no hi ha examen ni exigències: en aquestos no s’hi aprèn res d’important i, alerta, cada volta abunden més en els plans d’estudis. Has de tenir iniciativa, cercar tots els elements que necessitis per jutjar, demanant no només a l’orientador sinó als professors que imparteixen les assignatures. I, a partir d’ara, deixa de fer-te concessions i tracta’t com adult amb responsabilitats i obligacions. Sona dur, però tard o d’hora la vida t’ho va a imposar, així que és millor estar-hi avesat i que no et passi per damunt com un corró.
3. Especialment per als alumnes d’Humanitats: qui triï aquesta modalitat ha d’estudiar obligatòriament Grec i Llatí. Triar opcions mixtes, suposadament “per no tancar-se sortides”, només duu a la mediocritat, a no tenir una formació profunda en res. I precisament per als interessats en lletres, el que més sortides té és el domini d’idiomes, inclosa la pròpia llengua, que, a més de proporcionar disciplina de treball, rigor i capacitat d’anàlisi, és impagable en els temps que corren, perquè és especialitzat i no s’aconsegueix fàcilment. No heu de veure més que no existeix cap programa informàtic capaç de traduir eficaçment, ni de redactar textos o discursos, ni d’elaborar arguments: en aquest camp sempre es necessitaran persones. Dominar una llengua exigeix conèixer un complex entramat d’estructures i matisos: estudiar Grec i Llatí ajuda notablement a l’estudi d’altres llengües, per la seva complexitat gramatical i el seu lèxic ple de matisos, que a més es troba a la base de la majoria de llengües occidentals, sobretot si ens referim al vocabulari culte i especialitzat. I, finalment, té el valor afegit de què les Humanitats són el fonament de la cultura occidental i que, a més de ser útils per a les perspectives laborals, omplen de contingut el teu oci i la teva vida personal. Si aconsegueixes estudiar el que t’agrada, allò per a què estiguis més capacitat, i lluites per treballar-hi, l’esforç que li dediquis tindrà grans satisfaccions i no ho sentiràs com una càrrega.

I una màxima: qualsevol cosa que mereixi la pena exigeix esforç, com va dir Euclides a Ptolomeu I: “No hi ha un camí reial per a la geometria”.

Traducció de l’article de Clara Álvarez publicat al seu bloc http://cianeas.blogspot.com.

1 comentari:

  1. Gracias por tu traducción. Yo también sigo vuestro blog, así que la inspiración es mutua. Χαῖρε.

    ResponElimina