divendres, 25 de maig de 2012

Si no fos per això!

Foto

Ahir va ser un gran dia, triste i alegre a la vegada. Triste perquè m'he acomiadat d'un grup excepcional, el 2n B de grec; alegre, perquè per a un professor hi ha poques coses tan gratificants com que els teus alumnes et reconeguin la feina feta, sobretot en aquest present de desprestigi que augura un futur tan desolador.`

Gràcies a tots vosaltres,Aida, María, Mònica, Lara, Laia, Alina, Juanda, Santi, per dedicar-me les paraules de Teresa de Calcuta:
Ensenyaràs a volar,
però no volaran el teu vol.

Ensenyaràs a somiar,
però no somiaran el teu somni.

Ensenyaràs a viure,
però no viuran la teva vida.

Ensenyaràs a pensar,
però no pensaran com tu.

Però sabràs que…
en cada vol,
en cada somni,
en cada vida,
en cada pensament
perdurarà sempre l’empremta
del camí ensenyat i après.

3 comentaris:

  1. Per nosaltres també va ser un poc trist despedir-nos de professors com tots vosaltres, però apart d'això d'unes grans persones!! Bea,gràcies per aquestos dos anys" perdurarà sempre l’empremta,del camí ensenyat i après"

    una abraçada!!

    ResponElimina
  2. Gracias a ti por ser como eres y por ayudarnos siempre, y no solo cara a los estudios. Te mereces esto y más!

    ResponElimina