Ahir va ser un gran dia, triste i alegre a la vegada. Triste perquè m'he acomiadat d'un grup excepcional, el 2n B de grec; alegre, perquè per a un professor hi ha poques coses tan gratificants com que els teus alumnes et reconeguin la feina feta, sobretot en aquest present de desprestigi que augura un futur tan desolador.`
Gràcies a tots vosaltres,Aida, María, Mònica, Lara, Laia, Alina, Juanda, Santi, per dedicar-me les paraules de Teresa de Calcuta:
Ensenyaràs a volar,
però no volaran el teu vol.
Ensenyaràs a somiar,
però no somiaran el teu somni.
Ensenyaràs a viure,
però no viuran la teva vida.
Ensenyaràs a pensar,
però no pensaran com tu.
Però sabràs que…
en cada vol,
en cada somni,
en cada vida,
en cada pensament
perdurarà sempre l’empremta
del camí ensenyat i après.
Per nosaltres també va ser un poc trist despedir-nos de professors com tots vosaltres, però apart d'això d'unes grans persones!! Bea,gràcies per aquestos dos anys" perdurarà sempre l’empremta,del camí ensenyat i après"
ResponEliminauna abraçada!!
acab de trobar-ho, quins bons records :'(
EliminaGracias a ti por ser como eres y por ayudarnos siempre, y no solo cara a los estudios. Te mereces esto y más!
ResponElimina